TORNA AL TEU CLOS
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta
ANÀLISI
- Estructura interna
Tenint en compte el contingut del poema, en quines parts es pot dividir?
El poema “Torna al teu clos” de l’escriptor Miquel Martí i Pol es pot dividir en 4 parts.
1 PART:
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
La primera part del poema redacta que realment la mort es tracta de la pèrdua d’un altre persona, no la mort d’un mateix.
2 PART:
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
La segona part l’autor narra els moments on encara la seva estimada encara és trobava viva, patint per la enfermetat que la va portar a la mort.
3 PART:
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
La tercera part explica com buscaba la ajut de Déu, rogan-li perquè la seva estimada millores de la enfermetat que patia.
4 PART:
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.
La quarta part Miquel Martí i Pol vol transmetre que encara que algú s’hagui anat d’aquest vida, no han de posar tristos sino asuimir aquella perdua de la millor forma i omplir el vuit que ha deixat amb afecte.
2. Estructura externa
Tenint en compte l’estructura mètrica, quines parts presenta el poema?
El poema presenta versos en blanc perquè no tenen rima però mantenen el mateix nombre de síl·labes en tota la composició. (10 sil·labas)
3. Recursos retòrics o expressius
El poema conté algun recurs fonètic significatiu: al·literació, onomatopeia, homofonia…?
El poema “Torna al teu clos” conté els recursos fonètic de REDUPLICACIÓ i PARANOMASIA
El poema conté algun recurs gramatical o mètric significatiu: hipèrbaton, encavallament, paral·lelisme, anàfora, interrogació, retòrica, polisíndeton…?
El poema “Torna al teu clos” conté el recurs gramatical de ENCAVALLAMENT
El poema conté algun recurs semàntic significatiu: metàfora, personificació, metonímia, hipérbole, sinestèsia, paradoxa, oxímoron…?
El poema “Torna al teu clos” conté els recursos semàntics de METÀFORA i PARADOXA
El poema conté alguna imatge poètica significativa, alguna al·legoria o algun símbol especial?
El poema “Torna al teu clos” no conté cap imatge poètica.
REDACCIÓ
«Torna al teu clos» és un poema que pertany al poemari «Llibre d’absències», publicat l’any 1985 i escrit per Miquel Martí i Pol. Analitzant el poema podem veure que es divideix en quatre parts:
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Aquesta és la primera part del poema, redacta que realment la mort es tracta de la pèrdua d’un altra persona, no la mort d’un mateix.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
En la segona part, l’autor narra els moments on encara la seva estimada és trobava viva, patint per la malaltia que la va portar a la mort.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
En aquesta tercera part explica com l’autor buscava l’ajut de Déu, pregant-li perquè la seva estimada millores de la malaltia que patia.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.
La quarta part Miquel Martí i Pol vol transmetre que encara que algú s’hagi anat d’aquesta vida, no han de posar tristos sinó assumir aquella pèrdua de la millor forma i omplir el vuit que ha deixat amb afecte.
Tenint en compte l’estructura mètrica del poema disposa de versos en blanc, ja que no tenen rima però mantenen el mateix nombre de síl·labes en tota la composició. (10 síl·labes). Si ens fixem en els recursos retòrics o expressius podem veure que té diversos; com a recursos fonètics té reduplicació i paronomàsia, que com a recurs gramatical conté encavallament i que com a recursos semàntics té metàfora i paradoxa. En canvi, aquest poema no té cap imatge poètica.
Miquel Martí i Pol, 3rC Grup5 